Ens aixequem d'hora i anem cap a les Fortaleses d'Amber. Allà agafem uns elefants que et pujant fins a la porta de la fortalesa, són uns 10 minuts de ritme d'elefant, jeje! La visita a l'interior ens agrada molt, val la pena visitar-ho.
Tornem cap al cotxe i Ram ens porta a visitar una altra fortalesa que no surt al programa, es troba a 7 km i es la fortalesa de Jaigarh, des de allà es veu tota la ciutat de Jaipur i ens agrada molt. Tornem cap a Jaipur i parem per fotografia el palau de l'aigua i els Cenotalis de Gaitor.
Després fem una parada tècnica per canviar diners (1 € = 65,20 Rp) i anem a veure el cap de l'agencia, Raju. Aprofitem per expressar-li les coses que no ens ha agradat i ens retorna el canvi que ens devia, tots es indis són uns gitanos,però el final tot correcta, és un home amb pasta!
Tornem al nostra hotel per dinar, com sempre, mengem el nostre arròs blanc per la nostra panxeta. A la tarda visitem el Palau de la ciutat de Maharaja, és maco però l'entrada és cara (300Rp). Acabem el dia passejant pel mercat (ciutat Rosa), és una mica agobiant, ja que està ple de gen, de motos, cotxes, cletes... Tornem a l'hotel i no sopem, encara no tenim bé la panxa, UF! això si que dura.
dimarts, 29 de maig del 2012
Diumenge, dia 28/09/2008- Jaipur (Índia)
Jo m'aixeco una mica millor però el Joel encara està una mica tocat! Continuem el nostra viatge, però sense el Josep i la Rosa, ells han seguit per un altre camí i ja ens hem separat. Abans de marxar cap a Jaipur, el conductor ens para a la fortalesa vermella per fotografiar-la per fora, ja que no tenim gaires forces per entrar a dins ja que encara estem dèbils. A mig camí parem per visitar Fatehpur Sikri i ens agrada molt, però no volem forçar motor i retornem ràpid cap el cotxe. Després de 5 hores de trajecte arribem a Jaipur a l'hotel UMAID BHAMAU, que és patrimoni cultural, però pel nostre gust és bastant "cutre". A la tarda visitem el temple Birla, està tot fet de marbre, i l'exterior és molt maco. La tornada a l'hotel parem a una parada ambulat i comprem unes pomes i uns plàtans, encara tenim la panxa tocada.
Dissabte, dia 27/09/2008- Agra (Índia)
Quina nit més dolenta he passat, hem estat despert amb mal de panxa i amb febre, uf, serà un dia molt duu. Jo no hem puc ni moure sembla que he agafat una gastroenteritis de cavall, el viatge és bastant dolent i són unes 5 hores llarguíssimes. Per colmo, se'ns punxat una roda del cotxe, però amb poc temps Ram ho soluciona.
A mig camí de viatge fem una parada per veure la fortalesa de Gwalior, maca per fora i res d'interessant per dins, com la majoria. El dos estem com dues nomies, no podem caminar, estem prenen unes sals que ens donen el Josep i la Rosa, esperem recuperar-nos aviat.
Finalment arribem a Agra a l'hotel UTKARSH VILAS, molt correcta!!
Encara que no haguem menjat res durant tot el dia i no ens trobem molt bé decidim que no es podem perdre perdre el TAJ MAHAL.Com no,és increïble, impressionant, fantàstic...a més tenim la sort de veure'l amb la posta de sol, que això fa que encara sigui més bell!
El Taj Mahal és el resultat de una bella i tràgica història d'amor. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu coneguda com Mumtaz Mahal , la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill.
A mig camí de viatge fem una parada per veure la fortalesa de Gwalior, maca per fora i res d'interessant per dins, com la majoria. El dos estem com dues nomies, no podem caminar, estem prenen unes sals que ens donen el Josep i la Rosa, esperem recuperar-nos aviat.
Finalment arribem a Agra a l'hotel UTKARSH VILAS, molt correcta!!
Encara que no haguem menjat res durant tot el dia i no ens trobem molt bé decidim que no es podem perdre perdre el TAJ MAHAL.Com no,és increïble, impressionant, fantàstic...a més tenim la sort de veure'l amb la posta de sol, que això fa que encara sigui més bell!
El Taj Mahal és el resultat de una bella i tràgica història d'amor. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu coneguda com Mumtaz Mahal , la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill.
Anem a l'hotel extasiats per
la meravella que hem vist, estem esgotat i necessitem descansar,
esperem que damà sigui un altre dia!
Divendres, dia 26/09/2008- Orcha (Índia)
A les 9h del matí marxem direcció Orcha, són unes 3 hores 30 de camí i aquest cop anem els 4 el cotxe, la Rosa i el Josep s'han apuntat! Arribem al hotel MAHAL,és impressionant i té piscina. Dinem els quatre i després anem a visitar els temples i fortaleses que valen molt la pena.
A la nit anem els quatre a menjar a un restaurant que es troba a prop del riu, i acabem menjant un plat de pasta que està bastant bo, molt millor que el menjar indi , i com no, tirat de preu.
dissabte, 12 de juny del 2010
Dijous, dia 25/09/2008- Khajuraho (Índia)
Després de gairebé no dormi i de unes 10 hores en tren arribem a l’estació de Satna, on un indi ens desper
ta amb una campaneta perquè baixem del tren. Allà ens espera el conductor que tindrem duran la resta del viatge. Ens despadim dels dos catalans i del Xilé.
ta amb una campaneta perquè baixem del tren. Allà ens espera el conductor que tindrem duran la resta del viatge. Ens despadim dels dos catalans i del Xilé.Arribem el nostre hotel de Khajuraho a Usha Bundela i fem un petit descans abans d’anar a visitar els temples.
Primer de tot anem a dinar a un restaurant que el recomana la “loli planet”, Restaurant Asgerant, on mengem un plat de pasta que resulta està molt bo. A continuació visitem els temples occidentals compostos entre altres coses de figures eròtiques (inspirat amb el Kama Sutra). Entrada 250 rpi. Uns temples impressionants, són els més macos de tota la India, sense dubte.
A la sortida dels temples ens ve un noiet indi i ens entrega una targeta (com si fos u
na pel·lícula), on posa: “Joel, ens trobem en el bar al pis de dalt. Josep.” Ostres! Són la parella de Catalans i el Xile! Realment el món és petit! Ens estem una bona estona parlant amb ells i finalment quedem a les 7 del vespre per sopar a “Blue Sky” on des de dalt d’un arbre, que hi ha una espècie de terrassa de bar, es pot veure l’espectacle pirotècnic que fan a l’interior dels temples.
Abans d
e sopar, continuem la nostra visita a altres temples. Aquest es diuen els temples de l’est i no són tant espectaculars que els primers, ja que es troben en més mal estat, però això no treu que siguin bonics (entrada gratis).
Ens tornem a trobar amb els catalans i el Xile i sopem a dalt de l’arbre, sembla un conte, l’únic problema que hi ha són els insectes, però com no hi ha gaire llum passen més desapercebuts. El menjar és justat, però l’experiència a valgut la pena. La estona és passa volant entre conversa i conversa, però és tard i ens acomiadem del Josep, la Rosa i al Jeronimo. Abans de marxa, oferim la possibilitat al Josep i la Rosa que vinguin en nosaltres en el cotxe a Ordra, el conductor els hi demana 1000 Rp. Demà ja es veurà!
Primer de tot anem a dinar a un restaurant que el recomana la “loli planet”, Restaurant Asgerant, on mengem un plat de pasta que resulta està molt bo. A continuació visitem els temples occidentals compostos entre altres coses de figures eròtiques (inspirat amb el Kama Sutra). Entrada 250 rpi. Uns temples impressionants, són els més macos de tota la India, sense dubte.
A la sortida dels temples ens ve un noiet indi i ens entrega una targeta (com si fos u
na pel·lícula), on posa: “Joel, ens trobem en el bar al pis de dalt. Josep.” Ostres! Són la parella de Catalans i el Xile! Realment el món és petit! Ens estem una bona estona parlant amb ells i finalment quedem a les 7 del vespre per sopar a “Blue Sky” on des de dalt d’un arbre, que hi ha una espècie de terrassa de bar, es pot veure l’espectacle pirotècnic que fan a l’interior dels temples.Abans d
e sopar, continuem la nostra visita a altres temples. Aquest es diuen els temples de l’est i no són tant espectaculars que els primers, ja que es troben en més mal estat, però això no treu que siguin bonics (entrada gratis).Ens tornem a trobar amb els catalans i el Xile i sopem a dalt de l’arbre, sembla un conte, l’únic problema que hi ha són els insectes, però com no hi ha gaire llum passen més desapercebuts. El menjar és justat, però l’experiència a valgut la pena. La estona és passa volant entre conversa i conversa, però és tard i ens acomiadem del Josep, la Rosa i al Jeronimo. Abans de marxa, oferim la possibilitat al Josep i la Rosa que vinguin en nosaltres en el cotxe a Ordra, el conductor els hi demana 1000 Rp. Demà ja es veurà!
dilluns, 5 d’abril del 2010
Dimecres, dia 24/09/2008- Varanassi (Índia)
A les 5:10 hores del matí ens ha vingut a buscar el conductor per portar-nos a fer el passeig del Ganger per veure la sortida del sol.
El riu està ple de barquetes i de gent, els Indis comencen el dia molt d’hora, hi
ha molt de moviment, però ho més espectacular és la varietat de colors que es veuen. És realment una experiència poder-hi estar!
Després ens porta a la universitat i ha un temple que es troba al costat. Comencem a tenir gana, i li diem el conductor que volem anar a l’hotel a esmorzar, i ens mira una mica estranyat, però finalment entenc que volem menjar i ens retorna a l’hotel, on ens espera un fantàstic bufet.
Continuem les visites abans de marxar, i anem a veure el temple de Vishawanath, el temple de Bharat Mata i el temple de Durga.
Retornem a l’hotel i fem les maletes i el Check-out. Hem quedat alb el conductor, i arriba tard a buscar-nos, que hi farem és la Índia. Anem a visitat Sa
rnath, la ciutat sagrada del budisme, on visitem les seves runes i el seu temple, és on el buda va donar el seu primer sermó.
Abans d’anar a sopar decidim prendre una cervesa “large”, al nom ja ho diu, és de mig litre. A les 19 h ens ve a buscar el Poppy, el conductor, que ens portarà a sopar a un restaurant que hem vist a Lonely Planet, i que té molt bones referències. El restaurant Phukwari es troba al centre de la ciutat, on hi ha un àmbit que no es pot explicar ni amb paraules. El menjar és molt bo i el lloc està molt bé, és ha agradat moltíssim, recomanadíssim!!!
A les 22:30 hores ens torna a buscar el conductor retornar-nos a l’hotel, ja queda poc per marxar a l’estació de tren. Tornem a trobar les nostres amigues argentines, i venen de fer compres, com no!! Tornen a venir carregades, hem sembla que a l’avió no hi cabran! El nostre temps que ens queda, ens quedem parlant amb elles, són molt maques, no perdrem el contacte!!! Elles m’acaben regalant una polsera que han comprat a la India, i en fa molta il•lusió. Ens despedim amb molta pena, però continua el nostre viatge.
Arribem a l’estació de tren i és un caos, no sabem l’andana, està ple de Indis que no parlen angles i estem més perduts que una agulla en un paller!! Finalment un de l’estació ens envia a l’andana 1! Allà veiem un grup de tres persones que semblen occidentals i pregunto si van a Satna. Ostra quina sort, són dos catalans i un Xile que van al mateix lloc que nosaltres. Ara ja no ens sentim tant sols, rodejats de 100 indis que només fan que mirar-nos i preguntar de que treballem!! Aquí és on vam conèixer la Rosa i el Josep, però no cal que us expliqui de nou la història, ja que tots ja la sabeu.
El tren es va redreçar unes 3 hores, que sort d’estar amb ells, sinó l’espera hagués estat llarguíssima, ja que l’estació de varanassi és tot un espectacle, que no l’hauríeu de perdre. La gent dormida pel terra i plena d’animals, vaques, cucarachas, insectes, rates, indis...ai no! El final anaves espolsant els insectes com si fos sorra, ja no els notàvem, estava ple!
Arriba el tren i és una cursa d’obstacles per poder trobar el vago i pujar-hi, és llarguíssim. Compartim lliteres amb els catalans, quina sort. A la llitera de dalt fa molt fred i no dormo gaire bé res.
El riu està ple de barquetes i de gent, els Indis comencen el dia molt d’hora, hi
ha molt de moviment, però ho més espectacular és la varietat de colors que es veuen. És realment una experiència poder-hi estar!Després ens porta a la universitat i ha un temple que es troba al costat. Comencem a tenir gana, i li diem el conductor que volem anar a l’hotel a esmorzar, i ens mira una mica estranyat, però finalment entenc que volem menjar i ens retorna a l’hotel, on ens espera un fantàstic bufet.
Continuem les visites abans de marxar, i anem a veure el temple de Vishawanath, el temple de Bharat Mata i el temple de Durga.
Retornem a l’hotel i fem les maletes i el Check-out. Hem quedat alb el conductor, i arriba tard a buscar-nos, que hi farem és la Índia. Anem a visitat Sa
rnath, la ciutat sagrada del budisme, on visitem les seves runes i el seu temple, és on el buda va donar el seu primer sermó.Abans d’anar a sopar decidim prendre una cervesa “large”, al nom ja ho diu, és de mig litre. A les 19 h ens ve a buscar el Poppy, el conductor, que ens portarà a sopar a un restaurant que hem vist a Lonely Planet, i que té molt bones referències. El restaurant Phukwari es troba al centre de la ciutat, on hi ha un àmbit que no es pot explicar ni amb paraules. El menjar és molt bo i el lloc està molt bé, és ha agradat moltíssim, recomanadíssim!!!
A les 22:30 hores ens torna a buscar el conductor retornar-nos a l’hotel, ja queda poc per marxar a l’estació de tren. Tornem a trobar les nostres amigues argentines, i venen de fer compres, com no!! Tornen a venir carregades, hem sembla que a l’avió no hi cabran! El nostre temps que ens queda, ens quedem parlant amb elles, són molt maques, no perdrem el contacte!!! Elles m’acaben regalant una polsera que han comprat a la India, i en fa molta il•lusió. Ens despedim amb molta pena, però continua el nostre viatge.
Arribem a l’estació de tren i és un caos, no sabem l’andana, està ple de Indis que no parlen angles i estem més perduts que una agulla en un paller!! Finalment un de l’estació ens envia a l’andana 1! Allà veiem un grup de tres persones que semblen occidentals i pregunto si van a Satna. Ostra quina sort, són dos catalans i un Xile que van al mateix lloc que nosaltres. Ara ja no ens sentim tant sols, rodejats de 100 indis que només fan que mirar-nos i preguntar de que treballem!! Aquí és on vam conèixer la Rosa i el Josep, però no cal que us expliqui de nou la història, ja que tots ja la sabeu.
El tren es va redreçar unes 3 hores, que sort d’estar amb ells, sinó l’espera hagués estat llarguíssima, ja que l’estació de varanassi és tot un espectacle, que no l’hauríeu de perdre. La gent dormida pel terra i plena d’animals, vaques, cucarachas, insectes, rates, indis...ai no! El final anaves espolsant els insectes com si fos sorra, ja no els notàvem, estava ple!
Arriba el tren i és una cursa d’obstacles per poder trobar el vago i pujar-hi, és llarguíssim. Compartim lliteres amb els catalans, quina sort. A la llitera de dalt fa molt fred i no dormo gaire bé res.
Dimarts, dia 23/09/2008- Varanassi (Índia)
Després d’esmorzar anem a buscar les samarretes encarregades. Al arribar a la tenda ens diuen que encara no estan fetes, i anem a donar un tomb. Decidim gastar-nos les últimes rupies amb dues postals i segells, això els de casa rebran noticies nostres. Finalment tenim les samarretes, no ens han estafats i en quedat molt xules.
Retornem a l’hotel on ens espera Tsandra per portar-nos a l’aeroport. L’aeroport é
s fan passar un “calvari”, ja que ens registre quatre cops, és un espectacle. Es veu que els bitllets de la India de 500 rupies no poden sortir del Nepal, i el que fan és quedar-se’ls, és indignat. Nosaltres no ho sabíem hi portem en el moneder un bitllet, però no el veuen. Ja podeu imaginar quina mena d’escorcolls fan. Depèn del que et toqui. Hi ha uns argentins que portaven un bitllet de 500Rps i s’han quedat sense. És tercer mundista!
Tornem a trobar les nostres dos amigues Argentines, la Sílvia i la Claudia, que ha de pagar un sobrepès de 30 dòlars, em sembla que han comprat mig Nepal, jaja.
s fan passar un “calvari”, ja que ens registre quatre cops, és un espectacle. Es veu que els bitllets de la India de 500 rupies no poden sortir del Nepal, i el que fan és quedar-se’ls, és indignat. Nosaltres no ho sabíem hi portem en el moneder un bitllet, però no el veuen. Ja podeu imaginar quina mena d’escorcolls fan. Depèn del que et toqui. Hi ha uns argentins que portaven un bitllet de 500Rps i s’han quedat sense. És tercer mundista!Arribem a Varanassi, i ens ve a rebre un portador de carros que porta un cartell amb el nostre nom. Ens vol portar les maletes i el Joel li diu que no cal que ja les podem portar nosaltres. Resulta que aquest home no és el nostre conductor, el que fa és aguantar el cartell dels nostres nom, perquè
així poder agafar les nostres maletes i després demanar propina. Se les saben totes!!Arribem en el nostre hotel Meriden Grand, i ràpidament deixem les maletes u marxem cap els Ghats del Ganger. Allà agafem una barqueta amb dos rems i un noi jove ens porta a veure les incineracions i un ritual India. Mentre veiem la posta de sol, podem anar observant algunes persones mortes que floten pel riu. En el Riu Ganger és on venen els Indis a morir, i depenen de l’economia de cada família el lloc on els incineren és més gran o petit. Ens expliquen els mort que veiem flotant són dones embarassades, leprosos o gent santa, ja que no es poden incinerar.
És una experiència única veure tot aquest esdeveniment, et fa molt que pensar, és una altre cultura i és tot molt diferent al nostre entendre.
Anem a sopar un restaurant que es diu AR Tower, i estem pràcticament sols, només hi ha dues indies. El menjar és molt picant i ja veig jo que el menjar no serà el millor del viatge.Dormen a l’hotel i anem a dormi d’hora, ja que el dia següent ens hem d’aixecar a les 5:10 per anar a veure la posta de sol al Ganger, és veu que és espectacular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)